L’Ull de Déu
Dilluns, 22 Juny, 2009 per gripaublau
En Francesc Arnau va proposar de fer un poema basat en el que ens suggerís aquesta imatge. Es tracta d’una nebulosa anomenada Hèlix i que també es coneix pel sobrenom de l’Ull de Déu.
Una vesprada qualsevol, en un bar,
dues mirades que es creuen, dos somriures que volen.
Dues mans neguitoses es troben, tot tremolant.
I l’Ull de Déu és allà.
L’home trist observa, de lluny,
el dolç caminar de la seva estimada
marxant, segons diu, per no tornar mai.
I l’Ull de Déu és allà.
Fa un dia assolellat, i vora el riu
un nen petit fa una nova troballa,
la lleugeresa i colorit d’una papallona volant.
I l’Ull de Déu és allà.
El nou ric gaudeix del fruit de l’estratègia
que l’ha fet un home temut i important
mentre les seves víctimes ploren de ràbia.
I l’Ull de Déu és allà.
El jugador més famós empenta la pilota
amb un toc suau de destresa subtil.
Milers de somnis s’esquincen, milers es realitzen,
i l’Ull de Déu és allà.
L’infant escanyolit mira al seu voltant,
casa i vila en cendra, runes d’una guerra.
La pena és tan gran que no pot ni plorar.
I l’Ull de Déu és allà.
Powered by FireStats