Coixí de fullaraca
Dimecres, 11 Novembre, 2009 per gripaublau
Recerco, ara que el dia s’escurça,
la serenor dels marrons explosius del capvespre,
quan el món és roig,
quan tot cau i minva, però no és un final
sinó la preparació d’un nou començament.
M’escapo per camins insospitats, m’arrecero en viaranys inèdits
on m’amaren matisos subtils de llum.
M’impregna un colorit insondable
i retrobo el repòs que em donarà noves forces,
renovador del batec del meu cor,
en un coixí suau de fullaraca.
Aquest poema és una resposta a la convocatòria del 133è joc literari d’en Jesús Tibau
Powered by FireStats
un poema preciós, preciós. :*)
gràcies, ja l’he inclòs a l’apunt de dissabte passat
Moltes gràcies a tots dos.