Cap a la “A”

Després d’haver gestionat la galipàndria, aparentment, amb èxit, ara el que toca posar-se a gestionar són totes les coses que correspondrà de fer enguany. I, la veritat, ja em sembla molt com qui diu tot just començant.
Tinc la feina, la que haig d’acomplir cada dia (per sort) i que se’m cruspeix una quantitat d’hores gens petita. El que acostuma a passar amb les feines, vaja.
Després hi ha la feinada d’una cosa que jo he triat fer. L’any passat ja va ser una bona feina, però aquest any, que serà el darrer, sembla que el superarà amb escreix. Ho he triat voluntàriament i ho faig de gust, però no sé pas com m’organitzaré, perquè és força exigent.
Evidentment que hi ha la meva vida personal i en penso seguir tenint cura.
I finalment hi ha les coses que m’agraden fer i dedicar-hi algun temps, i que ja no en trobo. Aquest blog se’n ressent, enguany esperava revifar-lo una mica i em temo que seguirà igual d’esmorteït. Hi ha d’altres coses que se’n ressenten més, que no sé on ficar-les, com per exemple un parell d’idees que vaig tenir fa un parell de setmanes, que voldria desenvolupar i que no he trobat ni un minut per posar-m’hi… i mira que no demanen massa. No poder atendre mai aquesta mena d’idees fa que una veueta rondinaire em remugui per dins.
En fi, faré el que pugui, i això passa per definir prioritats, evidentment. De fet, ja estan força triades. Són les que fan la millor perspectiva des del punt de vista que a mi m’interessa, encara que facin el moment actual una mica més complicat del que convindria que fos. Ara és qüestió de sortir-se’n.