Imatges
Dimecres, 27 Gener, 2010 per gripaublau
Feia molt de temps que ho tenia ficat al cap, però no ho havia posat en marxa. La meva relació amb la tecnologia, de vegades, és més aviat precària. No acostumo a ser dels que tenen el darrer aparell que ha sortit al mercat. Normalment, com ara, vaig més aviat per darrere de la mitjana.
En absència d’una càmera digital com cal, tinc la càmera del telèfon. Senzilla, però millor que res. El que no tenia, fins ara, era la manera de passar aquestes imatges al meu ordinador, que també és una mica vell. Ara sí. Encara que no siguin gran cosa, ni per la càmera ni pel fotògraf, ja puc acompanyar aquest bloc, de tant en tant, amb fotos meves.
Per celebrar-ho, penjo la foto d’aquest riuet, que és una foto molt especial. A la vora d’aquest riu, i d’aquest tram en concret, la vida em va donar un regal en forma de cap de setmana de descans i de somriures molt profunds, just en un moment molt complicat de cansaments i incerteses. Aquí, una tarda de tardor amb esperit juganer va fer creuar-se els meus ulls amb uns altres ulls molt bells. A la vora d’aquest riu, i d’aquest tram en concret, hi vam tornar mig any més tard per donar-li les gràcies a la vida i a la terra pels seus regals. Va ser llavors quan vaig fer aquesta foto. Per tot això, m’agrada i molt que sigui la primera.
Powered by FireStats
ja ho diuen: lo riu és vida!
per molts anys!
Jo sóc just al contrari: a mi m’encanten els aparatets, i tot i que potser no compro sempre l’última tecnologia, tinc càmera digital, gps de muntanya, pedòmetre (i aviat un pulsòmetre), etc.
M’agrada aquesta imatge. És molt maca. En veure-la es respira tranquil.litat i natura.
Un any? Una mica més?
Ah! Ara que hi penso. Amb aquesta cap problema, però vés amb compte que amb el nom de l’arxiu a vegades…
elur: sí, lo riu és vida. M’encanta com sona dit d’aquesta manera. Gràcies.
Llum: la imatge és maca, però no fa justícia al que es mereixeria aquell indret. Una mica més d’un any, sí, de vegades em sembla un sospir i altres cops diria que ha passat gairebé una eternitat. Deu ser que el temps és una cosa molt variable