Cap a la “A”

Em vaig comprar aquest llibre , més o menys, pels volts de la data de l’estrena de la seva adaptació televisiva. Com que l’aparell que algú va batejar com a caixa tonta, a casa meva, exerceix molt més de decorat que no pas d’entreteniment, en el moment assenyalat no vaig ni pensar-hi, en veure-la. Tampoc no crec que ho hagués fet, perquè de fet sóc dels que preferim això de llegir primer la novel·la.

Val a dir que és un llibre que m’ha semblat força trist, tots els personatges importants arrosseguen algun drama, i sovint més d’un. L’encreuament d’odis antics, que s’alimenten entre ells i perduren anys i anys, marquen fatalment les seves vides i la d’un poble que podria ser, altrament, un reducte de pau. És una novel·la llarga, en què els esdeveniments claus que marquen la narració els anem descobrint poc a poc, completant un puzle ben elaborat. Per a mi, una lectura amena que m’ha deixat un bon regust.

El que m’ha agradat, i molt, és la presència, en una imatge molt poètica, d’aquest riu Pamano que passa a la vora del poble i que no té cap paper en l’acció, però que sovint el trobem present a la ment i al cor dels vilatans. Un riu del qual només se’n pot escoltar la veu en circumstàncies molt especials, en una imatge que em sembla que em quedarà gravada força temps.