Crear
dijous, 04 febrer, 2010 per gripaublau
Hores i hores esbandides
davant d’uns colors cada cop més insulsos.
Per molt que doni voltes, tots els camins
se’n tornen a la seva Roma.
Potser ja he esgotat les opcions,
potser sí que aquest laberint
no té ni una sortida digna.
El sol es pon de nou,
la llum s’apaga.
Arriba el capvespre, ve la nit,
és la fi del món? No,
només el precedent d’un nou dia.
És l’albada una altra llum primera
és un dia que es fa nou
i tot apareix com si tornés a néixer.
Cap continuïtat d’ahir, tot creació complerta.
Potser crear és l’única sortida possible.
Potser és crear, una sortida digna.
___________________________________________
En Jesús Tibau ens proposa que posem versos a “una sortida digna”, títol d’un dels seus llibres (que, per cert, us recomano).
moltes gràcies, una abraçada.