Cor
diumenge, 25 abril, 2010 per gripaublau
Que per què estic aquí? Doncs és evident. Tots els parcs tenen un cor, igual com totes les ciutats tenen una ànima. Jo hi sóc perquè hi ha un cor i una ànima, i hi ha una aigua que brolla de l’anima i que circula per tot arreu, transmetent la vida. Jo sóc aquí perquè sóc l’ofrena, la imatge que ens recorda que sempre hi ha un cor, i una ànima, i una aigua que porta la vida i que permet que sigui plena de llums i de colors. Sóc aquí per celebrar-ho sempre, en la fugacitat de cada instant i en la serenor de les coses eternes. Estigues quiet una estona i mira’m: podràs, ben segur, celebrar-ho amb mi.
______________________________________
Un altre de Relats conjunts!
Refrescant i vivificador! Bon relat!
Bon relat!
Ja es veu, un relat fet amb tot el cor!
Un drac molt sincer i directe! M’agrada.
Doncs si que fa feina el drac….però no el miraré gaire no sigui que em quedi pedrificat…
Aquest drac allí petrificat ens recorda la història.
Felicitats.