Molt lluny d’aquí
dilluns, 30 agost, 2010 per gripaublau
Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té l’ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
-
Màrius Torres (1910-1942)
- En record del centenari del naixement d’un dels meus poetes preferits.
Gripaublau, gràcies per afegir-te a l’homenatge a Màrius Torres, amb aquest bell poema sobre Lleida.
És un poema molt bonic de Màrius Torres. L’hem llegit aquests dies unes quantes vegades i fa de bon rellegir i rellegir.
Gràcies per aportar també el poema a l’homenatge blocaire.
No coneixia el teu bloc Gripaublau, fins aviat,
Carme
No ho faig gaire, això dels homenatges, però tampoc no n’hi ha gaires que m’hagin emocionat com el Màrius Torres amb algun dels seus poemes. Per això, assabentat de la data, no la vaig voler deixar passar.
Gràcies.